Amb l'anima trencada : Poemari bilingue

Si complex es, de vegades, trenar quatre ratlles i compondre un breu text que pugui resultar minimament adequat per complir amb les necessitats d'edicio d'un llibre, i ara parlo del Proleg, que suposadament no hi ha de faltar mai o que sempre hi ha de ser, segons com es miri la cosa, mes ho es encara quan tampoc no es l'autor -aqui, l'autora- qui l'escriu. Si senzillament no li dona la gana fer-ho, es la seva decisio i punt en boca, pero si no pot, la cosa canvia. L'Aurora Montoro va deixar enrere l'existencia terrenal aviat fara tres anys, i som els que continuem ballant el ball que toquen els qui hem recopilat unes petitissimes molletes de la seva extensa obra de la poesia i de la prosa amb que va anar entintant paper des de la perdua del seu espos, Rogelio.

En el recull bilingue de composicions que teniu a les mans, l'autora, per la mateixa duresa i intensitat de les emocions que expressa, opta, per una vegada, per prescindir de l'aspecte estrictament literari, deixant fluir lliurement les idees i els sentiments, sense esborrar, sense rellegir, sense corregir, sense reescriure. El seu es un vomit de dolor, d'angoixa, de sofriment, de devastacio, de soledat i de desengany, conceptes que, si en considerar-los d'un en un, ja suposen per si mateixos una dura carrega dificil de suportar, en reunir-los, de segur que deuen constituir -jo no ho se ben be, pero- una experiencia terrible. En consequencia, si el que cerques es una poesia depurada, fina i delicada, aquest llibre no es per a tu. Tanmateix, si t'interessen els sentiments esquincadors, impetuosos, espontanis, bruscos i rebels que defineixen el patiment interior mes punyent, llegeix i tracta d'anar molt i molt mes enlla de cada mot. Aquest es, en la meva humil opinio, un veritable manual d'autodestruccio de qui odia continuar vivint.